31 d’octubre 2019

La N del DNV:

Entre entitats i diccionaris; entre alteracions i accepcions



El fet que un idioma compte amb dues o més entitats destinades a recaptar les normes lingüístiques no és una rara avis que es contempla només en valencià. La nostra llengua està regulada i estudiada, entre d’altres institucions i empreses, per la Universitat de les Illes Balears (UIB) que alhora adapta les normes de l’IEC a la realitat balear, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), l’Institut d’Estudis Catalans (IEC),  l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) –sense oblidar, relacionada amb la darrera, el bell començament de les Normes de Castelló– i totes aquelles entitats que vetllen d’alguna manera per la llengua catalana; aprofitem ací per col·locar-nos una medalleta amb l’Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó (IECBV) pel nostre treball quant a la recerca d’investigació de la comarca.
Altrament, no matisarem ni dades ni dates de les corporacions esmentades perquè no és la finalitat de l’article, però sí que es persegueix que quede clar que s’ha de distingir entre una entitat i el diccionari elaborat per l’entitat. En el cas de l’AVL, aquesta acadèmia ha portat a terme treballs molt valuosos com ara el Corpus Toponímic Valencià (CTV, com llegirem al document), el Portal Terminològic Valencià (tan vàlid com ho és el Termcat) o un gran assoliment de la talla del Corpus Informatitzat del Valencià (CIVAL) que és, essencialment, un cercador de llibres i documents digitalitzats que foren escrits en valencià des del segle XIII, és a dir, un treball exquisit i digne de sentir-se’n orgullós. A més, a títol personal, ensumem un joc de paraules respecte d’aquesta darrera siglació.
Així doncs, com expliquem, la intenció que volem abastir no és l’etern debat sobre si té sentit o no que un idioma s’arrecere de més d’una entitat ja que, sense camejar-ne gens, la llengua espanyola, a banda de la RAE (1713), és emparada per vint-i-tres acadèmies més de parla espanyola. Totes plegades conformen allò que es coneix per Asociación de Academias de la Lengua Española (ASALE). L’assumpte que plantegem, per tant, no és un retret a l’AVL, sinó referent al diccionari, al DNV i, més concretament, a la lletra ene. Ara tocaria donar la definició de «diccionari normatiu», segons els diccionaris però ha resultat que ni el DNV, ni el DRAE ni tampoc no el DIEC, en faciliten cap a data de 29 d’octubre de 2019. Sí que hi apareix el de «gramàtica normativa», però eixa no ens serveix.
Arribats a aquest punt, serem pragmàtics. Si hom ingressa la paraula «encarnella» en el DNV, la trobarà. Tanmateix, aquest mot no és normatiu, sinó un localisme. Per tant, ens preguntem com és possible que una paraula no normativa aparega al diccionari normatiu. Eixa és la missió d’altres treballs lexicogràfics com ara el DCVB –o Alcover-Moll– o el DRAE, ja que aquest tampoc no és un diccionari normatiu, sinó d’ús. Sí que és cert que el DCVB ens avisa del poble on es diu la paraula «encarnella», és a dir, Elx; en el cas del DNV, es limita a relatar la paraula normativa, que és carxofa. Aquesta decisió d’acumular tot el repertori de paraules vives (a mode de dipòsit de cadàvers) o amb vigència no ens sembla adequada perquè confon molt l’usuari de l’idioma, si més no quan l’usuari és estudiant, ja que no arriba a garbellar les paraules normatives d’aquelles que no ho són. No jurem, ensems, quan l’usuari ni és filòleg ni estudiant.
Casos com aquests de les confusions les trobem molt fàcilment en entrades com ara «assolir». Aquesta paraula és molt emprada en un àmbit docent (a les aules), legislatiu (règim intern o conjunt de normes per a un centre), cultural (presentacions de llibres o conferències). Nogensmenys, el diccionari senzillament adreça el parlant a cercar «aconseguir» (així com el DIEC, però no porta en l’acrònim la ene en qüestió). Ara, sense deslligar-nos d’aquesta idea, cerquem la paraula «barco» i el diccionari actua de la mateixa manera: ens redirigeix a la paraula «vaixell». Què n’interpreta un estudiant? Doncs conclou que tant «assolir» com «barco» no són normatives; si conclogués el contrari, hi tindríem un problema més afegit, ja que l’estudiant no sabria com funciona un diccionari. La nostra opinió és que aquesta part no està ben resolta pel DNV i que s’hi ha de donar solucions sobretot quant a la unificació de criteris de recerca. O, ben pensat, que el DNV passés a dir-se, per exemple, Diccionari d’Ús del Valencià (DUV).
Val a dir que no pretenem que el diccionari tan sols accepte la paraula estrictament normativa, no volem pecar de reduccionistes. Si bé és cert que trobem molt encertat que al DNV l’entrada «venir» ens remeta a «vindre» per ser la forma valenciana, no estem d’acord que hi apareguen paraules no normatives, com les esmentades adés. Una cosa és que els mots hagen patit una metàtesi o qualsevol alteració, del tipus «espatllar» i «espatlar» (la darrera, més acceptada). A tall de cloenda, creiem que la praxi del diccionari valencià, si s’hi aplica aquest canvi, es correspondria amb la seua definició.









12 d’octubre 2019

LA FOSCOR DE LA LLUM

   La nit és un somriure i les persones en són les llàgrimes. I en són les llàgrimes perquè sa rialla és ironia, no pas un plany. Es riu de tothom, se'n riu; gaudeix tot observant les falòries que conten aquells qui pernocten cada nit a la porta de la discoteca. Aprecia, amb una rialla, àdhuc vergonyosa, els gaidons fugissers que estratègicament cerquen cingles als pits.
  A fosques, animals bípedes alliberen les bèsties que el sol censura. Amb les copes empunyades, les valenties surten sense embuts queix enfora i, sobtadament, l'home no ensopega amb fronteres i, de cop i volta, la dona és capaç de tot.
    El beuratge etílic esquiva la paüra i és, llavors, quan l'esma brama i les opinions són vísceres. La passió és perfum de disbauxa, hi torna i amb ella la sinceritat. El somriure de la nit se n'orgulleix: Selene ha tornat a guanyar Hèlios, però això serà un secret que tothom amagarà al sol. Serà un secret que romandrà en la foscor de la llum.

Iván Quesada
12 d'octubre de 2019
Fragment de la novel·la Ciutat Escorça

09 d’octubre 2019

'Joker': el riure de la reflexió binomial

     És de pròpia voluntat recuperar la frase del personatge d'Alfred Pennyworth interpretat per Michael Caine a la segona entrega del Batman de Nolan, The Dark knight (2008): "You crossed the line first. You squeezed them, you hammered them to the point of desperation. And in their desperation, they turned to a man they didn't fully understand". Aquesta sentència, vertaderament, tot i pertànyer a una altra pel·lícula, resumeix apropiadament com una societat desesperada és capaç de seguir un home esbojarrat al qual no entén del tot (Trump); àdhuc a un partit polític que no justifica les seues fonts o actua de manera visceral (VOX).
     Nogensmenys, l'envit que llança Todd Phillips, el director, està molt allunyat de ser una entrega de superherois. El film respecta, òbviament, la línia argumental de DC, per la qual cosa hi ha les referències esperables a la família Wayne, però resulten anecdòtiques; en són importants però a penes s'hi esmenten.
      En aquesta obra, l'espectador es troba frontalment amb una societat caòtica de ciutadans desesperats en què el sistema els ha oblidat o, més encertat potser, els ha abandonat. La societat abandonada es rebel·la a partir d'un acte no del tot voluntari d'Arthur Fleck, el personatge interpretat per Joaquin Phoenix, i del qual estem a l'aguait que es confirme que és l'enemic deuteragonista del Cavaller Fosc (Fotagramas_Consulteu). Aquest ciutadà normal palesa un trastorn mental i un riure compulsiu que confon fàcilment aquelles persones que no estan familiaritzades amb aquest tipus d'alteració. És algú que rep pallisses, insults, afronts, està desprovist de sort així com d'un nucli familiar estable i de sengles desgràcies que no poden dur-lo de cap manera pel bon camí. Lligat a tot això, el sistema no ajuda la gent com ell: no hi ha treball per a persones així i aquest home sobreviu com pot conreant la comèdia -que era el seu somni-. Fins i tot, arriba un moment en què sembla que tot funciona bé però és, tot just ací, on comprova que la petitona gleva d'esperança que li quedava (el presentador Murray Franklin per cortesia d'un Robert De Niro experimentat) també es torna en la seua contra.


Però no pretenem contar la història, això ho deixem al divertimento de cadascú.

     El guió assoleix un binomi respectable tot reflectint un Joker emmalaltit del cap però alhora amb bon cor. Aquest aspecte fa que l'espectador en senta empatia i rebuig d'una manera paral·lela. Tanmateix, aquells ressentits amb el sistema que hagen vist aquesta pel·lícula, poden interpretar que la solució és la violència i l'assassinat, és a dir, el ferro vol ferro. D'altra banda, aquells qui són més civilitzats, entenen fàcilment que el sistema és fortament responsable de la realitat actual que vivim, però no interpreten en absolut que la resposta al comportament incompetent del sistema (polítics, empresaris, televisió, xarxes socials) és l'agressivitat. Aquests espectadors saben mantenir la calma i actuar pròvidament.
     Per acabar, cal remarcar que és molt important veure aquesta pel·lícula en VOSE, ja que la interpretació de Joaquin Phoenix ho exigeix.


Com de costum, si algú s'anima amb la crítica, la hi publicarem.



Iván Quesada.

29 de setembre 2019

RAIMON - AL VENT

Entreu a la pestanya Vídeos i gaudiu de la clàssica i més popular cançó de Ramon Pelegero i Sanchis, és a dir, Raimon (Xàtiva, 1940). La composició Al vent, us hi espera.

Aprofiteu i subscriviu-vos al canal on resideix aquest vídeo: Música en Valencià. És força recomanable.

25 de setembre 2019

L'IDIOMA DELS GATS

     Un jorn, durant un dinar celebrat a casa, una amiga m'escoltà dir al meu gat Cucal, en pau descanse, la salutació «bon dia». Aleshores, aquesta xica, tan normal i vàlida com qualsevol persona que conec, s'apressà a preguntar-me en castellà:«¿Le hablas a tu gato en valenciano?» Li contestí «sí» i ella afirmà, hi insistisc, d'una manera poc reflexiva: «Pues que sepas que, si le hablas al gato en valenciano, no te va a entender». És evident, i així ho concloguérem d'immediat, que aquesta amiga no volia afirmar el que sembla que la frase n'assevera. Cal aclarir que les paraules són textuals: així les recorde i així les pronuncià.
   Tanmateix, sí que existeix una idea que s'ensuma d'aquesta anècdota: el castellà és la llengua normal o, dit a la manera d'un manual de sociolingüística, no necessita normalització. A més a més, no és la primera volta que ocorre una cosa similar. De fet, potser més habitual, és sorprendre's perquè algú parle valencià a un nadó de dos mesos i que algú altre li pregunte per què no es dirigeix al xiquet de bolquers en castellà. Vertaderament, podríem parlar a eixa suposada criatura en dàlmata (descanse en pau també) o en grec modern. En el cas del nadó, senzillament, no obtindríem resposta i, en el cas del gat, a tot estirar, obtindríem una reacció instintiva despresa del to de veu humà més que no pas del contingut.
     Així doncs, estem acostumats -per molt que la llei empare l'idioma- a haver de donar explicacions per parlar valencià en comptes de castellà. Emperò, això de donar-ne per parlar castellà amb éssers que no pronuncien dos fonemes seguits és una situació prou nova i peculiar.


Iván Quesada
   

22 de setembre 2019

Trustancions edidoclospònyiques

Com ferdà lúfitament la carcadfotima aquella nyugul·lina d'estenyida, tot s'extraeliqüí ensems.

03 de setembre 2019

Drets Perduts

Hui publiquem un article de l'autora Rosa López sobre Drets Perduts. Podeu llegir aquest article en valencià a la secció Article opinió / Artículo opinión.

14 d’agost 2019

Memòries d'Àfrica / Memorias de África

Bon dia novament i bona hora. Entreu en la pestanya Vídeos i escolteu ben a gust la banda sonora de la pel·lícula Out of Africa.

Buenos días y propicias nuevas. Entrad en la pestaña Vídeos y escuchad la banda sonora de la película Out of Africa.