Destinarem aquesta pàgina del blog a vessar les composicions d'Andreu Morell, escriptor elxà però principalment poeta i, el més important, amic. En aquesta pestanya del blog bolquem la seua obra. N'hi deixem la primera publicada per l'autor, Òliba de la foscúria, per l'editorial Tres i Quatre. El poemari consta de 35 composicions.
Abans de la lectura: Entreu ACÍ per llegir l'article de La Rella 25 sobre Andreu Morell i Marco.
I
feta estels la llum no troba l'ala
en aquest caòtic espai dels muscles
l'ascla badada dels càntics
ben de matí foragitava angles
i per l'esquena recull l'avenç el rostre
sobre catifes dels bancals els daus t'esguarden
fangs reparadors vindran
de pluges que t'envolten?
i amb elles
la foscor del llamp és quasi ull a la recerca
ací no hi ha contes
el batec de llum enfonsa tota lletra
dins aquesta cabana humida de les hores
pel bressol retrobat vora llar
remuguen les mars del fum i l'ansa
o a trenc de dia soc a l'horabaixa?
d'aquest rostre tan enjorn que hi resta mut
pel congost o per la prada
ensems amb els calfreds dels llums
escric una cançó de marbre:
«no et penses que aquest petit recull
tan sols fa un pomell de flaires
informe però del cloure serralades»
II
verd l'horitzó recula
pels capvespres de llum piramidal
emplenen deus de cristall desfet
embostes que hi duu el vidre pels gorgs
i és en l'espai on on s'esmunyen els ulls
mentre plens de somriures
a l'espona del llit graten ales de foc
i escolten un neguitós oracle gebrat
endins el pou de les ungles
endins els daus de la cinglera t'estossen els llavis
vora deserts de verdesca
els cabells mil·lenaris del sol
talment pàmfils escobillons del temps i l'espai
esgotats acaronen mans de la pedra
i reflecteixen melics d'escull i riba
el balç del temps i l'espai infantívol
així a poc a poc anomenem les finestres
pels esglaons de l'esdevenidor
III
A Gaspar Jaén i Urban.
el rostre de la nit em furta ales
calitge amb núvols heures de bastida
que el teu neguit
no duga l'arc de sant martí a l'esquena
ni bufe repetits coets des de les copes
ans referma arbres als ulls dels estris
i t'enduràs l'or dels llums arcaics
quan les deus ensinistrades et banyen llavis?
aguaita com l'aljub de marbre esguarda sínies
conflent de flors couen veus d'oratges
i l'últim cel bord rellisca per escales
desconhortada escuma
tu ets feblesa? a l'horabiaxa
em sobten déus i temps de càntirs
i el rostre de la nit em furta ales
IV
pel teu coll rascleja el temps
i per platges que et porten
racons de cambra i cendra
coralls marbre pètals fulles
tot amb suavitat d'acer
endins la flama de l'onada
i aquest neguitejar melic i estel
damunt la neu d'un temps que abrusa
mentre a cau d'orella
penya-segats i serralades parlen
amb els indrets que dringuen
i són les òlibes
roselles de blats acústics?
damunt la soca acorat per
tot vent bolet cuc ascla
el meu cos ingràvid
la terra dels arbres
i sense espiral de fum tot
en aquest temps a la foscúria
V
pedra de segles acumula hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada