Paraula destacada

12. QUI-SAP-LO

Vaig descobrir aquesta paraula al llibre Grans esperances, de Dickens, el de la traducció de Josep Carner. El mot funciona com a adjectiu o com a adverbi, i significa 'gran quantitat de coses' com a adjectiu i, com a adverbi, vol dir 'alt grau o manera'. El segon, per ser adverbi, no necessita concordança.

11. CARRAIXET

Aquesta paraula és d'aquelles que els il·licitans ens estimem. Encara que aquest mot passa per molts sentits: des d'una fossa comuna fins a un conjunt de coses desordenades, pretenem assenyalar la realitat més coneguda a Elx. Aquesta n'és el vent.

Si descansem la vista sobre el DCVB, observarem la següent definició:

4. m. Ventet subtil i molt fred (Elx).

Un vent que, sense dubte, s'agraeix molt quan la calor no dona treva.

10. CARMANYOLA

Una carmanyola és un recipient que resulta com l'oli en un cresol quan marxem d'acampada. Té la tapa hermètica i en l'interior pot contenir menjar que en general és cuit. També n'hi ha un altre tipus de carmanyola en què es guarda licor. Aquest recipient té forma de castanya. 

9. FALÒRIA

Es diu d'aquella idea falsa, errònia o feble que hom pren com a certa perquè s'ha acceptat socialment o perquè s'ha repetit molt i la mentida s'ha pres com a veritat. La podem traduir al castellà com habladuría i és propi dels xarrameques i dels xafardejos. En altres zones del domini lingüístic escoltarem la forma falòrnia, que és més pròpia dels catalans.

8. BORRISSOL

De fonètica preciosa, que remata amb una o oberta molt agradable, aquesta paraula ens remet al pèl incipient. És més conegut el mot "pelussa". El borrissol és la pelussa dels fruits, la primera ploma dels ocells, la barba o el vell de les persones i fins i tot l'herba quan a penes s'alça del terra. Són superfícies dolces d'acaronar. També pot ser una planta o un insecte, però són més coneguts el primer, la planta, com a morró i el segon, l'insecte, com a corc.

AvinentesA

7. ENGRUNSADORA

A molts llocs dit com a gronxadora, engronsadora, engronxadora, agrunsadora o agrunsaora, entre d'altres, es tracta d'un seient per a infants que se subjecta amb dues cordes o cadenes a un travesser. 

  

Els xiquets poden jugar-hi tot balancejant-s'hi. També es diu engrunsadora a un balancí, encara que en algunes zones lingüístiques sonaria estrany. Aquesta paraula, com n'ocorre amb moltes, per exemple amb gínjol (mireu exemple número 6), és esmentada en castellà en comptes la paraula columpio. Succeeix a localitats del Baix Segura com ara Oriola o Catral.

6. GÍNJOL

Aquest fruit, en castellà azufaifa després d'un recorregut cultural i lingüístic ampli, és un dels molts mots que són un catalanisme en castellà. Tot i que el DRAE registra la forma jínjol, ens remet a azufaifa. També se li diu al lliri.

Enllaç a la font de la imatge: FORAVILA

És un fruit que ens recorda molt a l'estiu. Físicament, en ser comestible, és de pell marró parcialment verda i polpa carnosa entre un color groguenc i verdós. En un sentit figurat, pot ser un colp propinat al cap amb els artells o també una persona desinquieta o entremaliada.

Quant a la fraseologia, trobem: com ara plouen gínjols, que significa de cap manera o també l'expressió més content que un gínjol, per referir-nos a la felicitat o alegria d'algú.

5. ESMA (també ESME)

Un sinònim n'és, per exemple, coratge. Però pot fer referència a altres significats com ara la facultat d'interceptar objectes a les palpentes, gojar de bon pols o ser una persona apta per al lideratge. D'entre les expressions que trobarem amb aquest mot, n'hi ha: fer coses d'esme, que significa executar alguna acció de manera instintiva, sense pensar-la. Una altra és perdre l'esme, és a dir, perdre l'orientació fins al punt de no saber hom què està fent.

4. GANÀPIA

Es diu d'una persona adulta que presenta una conducta infantil. Alguns sinònims en són -sempre que aquests estiguen en el context citat per la definició que hem facilitat-: manyac, beneit, babau, infantívol, bordegàs, entremaliat, criatura, etc. L'etimologia d'aquesta paraula no resulta del tot esclaridora i per aquesta raó trobem pròvid no endinsar-nos-hi.

3. JOFAINA (en castellà)

Se dice de una vasija que se utiliza para asearse. Su diámetro es ancho y goza de poca profundidad. Sin duda, se trata de una palabra en desuso pero fácilmente localizable en cualquier novela española de buena parte del siglo XX hacia atrás. Su etimología es árabe, así lo demuestra la forma precedente aljofaina, registrada en el DRAE.

2. GUILOPO/A
Un adjectiu ben interessant aquest. Depenent de la intenció pot fer referència a una persona curta d'enteniment però també d'espavilada. Amb tot, la connotació no és pas positiva (picardia, oportunisme). Com que som il·licitans, aprofitem per dir que aquest mot el trobarem, entre d'altres, al sainet il·licità Carabasses de Matola o El Tonto de Micalet.

1. ARREBOL (en valencià: rogent)

Ens referim així, entre d'altres significats que ací no proporcionem, al color roig ataronjat que el cel ens convida a admirar quan els rajos del sol ensopeguen contra els núvols. O, en paraules del DRAE: 'Color rojo, especialmente el de las nubes iluminadas por los rayos del sol o el del rostro'.