La beneïda, i alhora beneita, Educació, passa per un mal moment; el pitjor?, potser sí, si pensem en termes proporcionals. Bona part del professorat actual és el que fou el perfil d’alumnat que no comprenia ben bé per què estudiava, senzillament s’ho podia permetre. Aquest tipus d’alumne, d’alumna, professava l’objectiu d’aprovar, però no amb la intenció d’aprendre, sinó tan sols de superar proves per assolir un títol i, conseqüentment, incorporar-se al món del treball. Aquesta manera de pensar i d’actuar l’han heretada, sense gaire resistència, la descendència d’aquest perfil esmentat, o siga, l’alumnat a qui hui dia impartim classe.
Quant a l’alumnat i els comentaris desgastats sobre si són malcriats, que els costa concentrar-se, que no fan cas, no és una altra cosa que la conseqüència d’haver fet malament les coses en l’estadi anterior. Sumat a tot això, hi trobem -inevitablement- el mal ús de la tecnologia; aquesta, la tecnologia, resulta el millor esdeveniment que pot gaudir una societat, però mal emprada dona el resultat actual de caos i desordre. El ‘mal ús de la tecnologia’ significa utilitzar en excés un mòbil o abusar de les actuals prestacions que ens proporcionen les plataformes de vídeo (per no especificar l’agressivitat i violència que s’hi pot apreciar).
 |
| Bernat Metge, autor de Lo somni |
Val a dir que el sistema educatiu que permet que un pupil promocione, és a dir, que passe de curs tot i que arrossegue una desena d’assignatures al nivell següent, no és la manera més recomanable d’ensenyar responsabilitat. Aquest fet, propicia un perfil d’alumne (en menor nombre, això sí) sabedor del seu aprovat, no perquè aprove realment, però sí que és conscient que, tard o d’hora, aconseguirà estar en el curs que desitja: moltes voltes FP o Cicles. I, si ens detenim en aquesta darrera opció, cal matisar que aquests nivells de Cicles i FP porten a sobre una màcula tan tradicional com injusta ja que se sol creure -popularment, és clar, no científicament- que aquestes propostes acadèmiques pertanyen a alumnat que no ha vullgut estudiar. Evidentment, això és mentida. A més, hi ha la inclinació a pensar que el futur resideix en aquestes opcions acadèmiques. I és molt probable.
Els elements susdits s’addueixen a la poca gana de treballar que, a pleret, acaba per adoptar el professorat, uns perquè no tenen devoció (serien els primers descrits de l’article) i altres, els que sí que en tenen, perquè són testimonis de la decadència que es genera cada jorn durant les classes. Ara, per tant, és el moment d’escoltar allò de “Hi ha de tot; també hi ha alumnes bons”. Sí, és cert, tanmateix, preferisc la pregunta: “Però en volem, de solucions?”.
 |
| AvinentesA |
.JPG)
