Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Todd. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Todd. Mostrar tots els missatges

09 d’octubre 2019

'Joker': el riure de la reflexió binomial

     És de pròpia voluntat recuperar la frase del personatge d'Alfred Pennyworth interpretat per Michael Caine a la segona entrega del Batman de Nolan, The Dark knight (2008): "You crossed the line first. You squeezed them, you hammered them to the point of desperation. And in their desperation, they turned to a man they didn't fully understand". Aquesta sentència, vertaderament, tot i pertànyer a una altra pel·lícula, resumeix apropiadament com una societat desesperada és capaç de seguir un home esbojarrat al qual no entén del tot (Trump); àdhuc a un partit polític que no justifica les seues fonts o actua de manera visceral (VOX).
     Nogensmenys, l'envit que llança Todd Phillips, el director, està molt allunyat de ser una entrega de superherois. El film respecta, òbviament, la línia argumental de DC, per la qual cosa hi ha les referències esperables a la família Wayne, però resulten anecdòtiques; en són importants però a penes s'hi esmenten.
      En aquesta obra, l'espectador es troba frontalment amb una societat caòtica de ciutadans desesperats en què el sistema els ha oblidat o, més encertat potser, els ha abandonat. La societat abandonada es rebel·la a partir d'un acte no del tot voluntari d'Arthur Fleck, el personatge interpretat per Joaquin Phoenix, i del qual estem a l'aguait que es confirme que és l'enemic deuteragonista del Cavaller Fosc (Fotagramas_Consulteu). Aquest ciutadà normal palesa un trastorn mental i un riure compulsiu que confon fàcilment aquelles persones que no estan familiaritzades amb aquest tipus d'alteració. És algú que rep pallisses, insults, afronts, està desprovist de sort així com d'un nucli familiar estable i de sengles desgràcies que no poden dur-lo de cap manera pel bon camí. Lligat a tot això, el sistema no ajuda la gent com ell: no hi ha treball per a persones així i aquest home sobreviu com pot conreant la comèdia -que era el seu somni-. Fins i tot, arriba un moment en què sembla que tot funciona bé però és, tot just ací, on comprova que la petitona gleva d'esperança que li quedava (el presentador Murray Franklin per cortesia d'un Robert De Niro experimentat) també es torna en la seua contra.


Però no pretenem contar la història, això ho deixem al divertimento de cadascú.

     El guió assoleix un binomi respectable tot reflectint un Joker emmalaltit del cap però alhora amb bon cor. Aquest aspecte fa que l'espectador en senta empatia i rebuig d'una manera paral·lela. Tanmateix, aquells ressentits amb el sistema que hagen vist aquesta pel·lícula, poden interpretar que la solució és la violència i l'assassinat, és a dir, el ferro vol ferro. D'altra banda, aquells qui són més civilitzats, entenen fàcilment que el sistema és fortament responsable de la realitat actual que vivim, però no interpreten en absolut que la resposta al comportament incompetent del sistema (polítics, empresaris, televisió, xarxes socials) és l'agressivitat. Aquests espectadors saben mantenir la calma i actuar pròvidament.
     Per acabar, cal remarcar que és molt important veure aquesta pel·lícula en VOSE, ja que la interpretació de Joaquin Phoenix ho exigeix.


Com de costum, si algú s'anima amb la crítica, la hi publicarem.



Iván Quesada.