21 de maig 2024
Decàleg de recomanacions exprés
20 de maig 2024
Recomanacions Exprés (10): High noon
Gary Cooper és Will Kane, Grace Kelly és Amy Kane (més o menys ja que es casa al començament de la pel·lícula) i Lee Van Cleef -abans de ser il cattivo- és Jack Colby. Juntament amb Katy Jurado (coneguda per més gent del que sembla) o Lloyd Bridges (de qui en cal poca presentació), interpreten una pel·lícula que transcendeix la pantalla del cinema per colpejar directament les ànimes humanes amb una conjuminació d'hipocresia i covardia social. Fins i tot, es podria dir que el film assenyala aquestes ànimes i els fa sentir que, en alguna ocasió, han escomés el pecat de la deslleialtat.
Katy Jurado |
incertesa / culpabilitat / venjança / orgull |
S'apropa el moment de la veritat |
És migdia i Kane està sol davant del perill |
12 de maig 2024
The lottery: fragància de Matheson i Stephen King
04 de maig 2024
AvinentesA des de lluny
01 de maig 2024
Recomanacions Exprés (09): The parking garage
ELS PEIXOS FAN MALA PINTA
KRAMER |
30 d’abril 2024
Fragment de l'epíleg "El bar d'en Rique"
24 d’abril 2024
Recomanacions Exprés (08): Poor things
Des del començament de la pel·lícula pot semblar que Bella Baxter, el personatge que interpreta Emma Stone, és una pobra criatura però, a mesura que la història de Poor things (2023) avança, ens adonem que les pobres criatures són la resta dels personatges.
Willem Dafoe fent de Willem Dafoe |
Bella és salvada a Londres de la mort pel doctor Godwin Baxter (Dafoe). Té un creixement mental i cerebral lent però el despertar sexual la porta a desenvolupar la intel·ligència i l'aprenentatge d'una manera feroçment veloç. Es promet amb un alumne (Ramy Youssef) del seu creador i, tot mantenint la promesa de casar-se amb ell, escapa amb un amant (Mark Ruffalo). Això ho fa perquè els homes s'enamoren d'ella a pesar de posseir un vocabulari estrany a nivell principalment sintàctic i, puntualment, un lèxic poc habitual. Posterior a la lleugera visita a Alexandria (on descobreix el patiment de les persones reals) i al viatge en vaixell on reflexiona sobre bondat i trapasseries, Bella acaba amb el seu amant a París i aquesta s'endinsa en la prostitució com a mitjà per obtenir diners de manera efectiva. Aquest punt pot arribar a ser força conflictiu ja que ella, a tota llum, defensa eixe mode de vida com a font d'ingressos (com a possible empoderament). Quan torna a Londres descobreix el seu passat real i, podríem afirmar que, sense voler-ho, es venja de la persona que la portà a (espòiler).
Bella aprenent a caminar correctament |
La proposta de Yorgos Lanthimos, director del film, fa tota la sensació de ser d'eixos treballs que o bé agradarà o bé, senzillament, serà odiat. Són pel·lícules fortament experimentals amb una càmera de vegades projectada com si es vera a través d'un prisma o telescopi, amb una banda sonora que juga amb notes discordants, dissonants i fins i tot voluntàriament molestes; de fet, sembla un violí que algú ha abandonat. A més, les imatges que serveixen d'interludi entre capítol i capítol són poètiques, per la qual cosa són susceptibles de moltes valoracions contràries. Com a marc espaciotemporal, ens trobem palesament davant d'una distopia. Reconeixem els països o les ciutats, àdhuc Alexandria, però pateixen una modificació que no es correspon amb la nostra realitat. Val a dir que el segle podria ser el XIX (a finals), el segle XX o senzillament un d'eixos dos segles però en una realitat alternativa a la nostra. Aquesta mescladissa porta a les valoracions contràries a les quals ens hi referíem.
Per què eixa decisió? |
Un focus central i prou rellevant de la narració és el descobriment sexual de Bella. Aquest fet o, millor dit, esdeveniment, la fa desperatr i llançar-se al món. Abans de l'epifania, a penes sentia una miqueta de curiositat per eixir de la mansió on la tenia presa el seu creador. Emperò, a partir d'eixe moment, ella desenvolupa la gana de gaudir amb molts homes de manera desinteressada, lliure, sense compromís i de visitar tot el món sencer abans de contraure matrimoni.
Distopia poètica. El cel i la mar s'encontren |
Acompanyen l'elenc del film Willem Dafoe, que interpreta un personatge estrafolari... una altra volta; també Mark Ruffalo, que fingirà ser un guilopo. A banda, Ramy Youssef, que s'enamorarà de Bella i l'esperarà després que aquesta li haja fet el salt amb la meitat de la població de París i probablement alguns homes més d'altres nacionalitats. Amb l'aparició del personatge de Cristopher Abbott ja al final, s'entén l'origen i decisió de Bella.
En quin segle estem? |
Més pobres criatures |
Algunes de les creacions que conviuen amb Bella a la mansió en són un ànec amb potes de mamífer i un porc amb potes d'au. Tots viuen en harmonia, principalment quan no pensen per ells mateixos.
Consulta ressenya 7.9 /10
AvinentesA Elx ® |
09 d’abril 2024
Recomanacions Exprés (07): La tortue rouge
Una tortuga vermella o, si es prefereix, roja; en definitiva La tortue rouge (2016) del director neerlandés Michael Dudok de Wit.
El queloni -que això significa en aquest context 'tortuga'- no li permet escapar de l'illa. L'home sempre es veu obligat a tornar a la platja sense possibilitat d'eixir d'eixe indret. Però un dia, mentre està en els seus afers a l'illa, veu aplegar la tortuga per la vora de la mar. En aquesta ocasió, el combat a terra afavorirà l'home i aquest deixarà el queloni boca per amunt. Al principi, està content amb la venjança però poc més tard intenta protegir-la de les inclemències. Fins que un dia, el rèptil es transforma en una dona.
Aleshores començarà un enamorament del qual naixerà una criatura: un marrec baró. El xiquet refarà els passos del pare tot caent en els mateixos errors i també superant-los. El fill tindrà més sort que el pare ja que podrà escapar de l'illa davant de la mirada orgullosa dels seus progenitors. Poc després, amb la mort del protagonista, la dona es torna a transformar en tortuga i s'entafora mar endins.
La pel·lícula -no ens enganyem- procura tanta diversió com un dissabte a casa sense mòbil, televisió, electricitat i pa i oli per sopar. També és cert que pot deixar molt mal sabor de boca perquè els esdeveniments són tristos amb energia. Altrament, és veritat que convida a unes reflexions d'allò més profundes sobre la procreació, l'aprofitament dels recursos naturals, l'experiència o la superació de dificultats. I el moment més mogut del film és la part del tsunami ja que contrasta bàrbarament amb la narració lenta de tota la història.
Consulta ressenya 7.5 /10
AvinentesA Elx ® |