The lottery: fragància de Matheson i Stephen King

El relat The Lottery de l'autora Shirley Jackson és un conte formidable. Fou publicat a The New Yorker l'any 1948 i ha influït enèrgicament en Matheson, Stephen King, A. M. Homes, Jonathan Lethem, Donna Tartt, Joanne Harris, Nigel Kneale i, potser el més popular juntament amb King o Matheson, Neil Gaiman.

La història es desenvolupa en un poble qualsevol dels Estats Units que ha assolit uns tres-cents habitants. Com cada any, se celebra un sorteig de loteria que consisteix a extraure un paper d'una antiga caixa amb el nom d'alguna persona. Els homes parlen sobre collites i beneficis econòmics del treball. Les dones tracten xafarderies i es torquen les mans en el davantal que porten com a peça de roba. Existeix nerviosisme pel sorteig, el qual fins i tot se celebra amb la salmòdia protocol·lària. Fins ací, tot normal.

PERILL! QUATRE LÍNIES D'ESPÒILER

      

Tanmateix, el premi no és un benefici econòmic amb el qual la família podrà medrar en la seua vida i millorar les condicions. Res d'això ni res que se li assemble. El premi és morir a pedrades. Les pedres s'esmenten al principi de la història. Aquest final ens fa replantejar-nos les opinions durant la lectura.

S'HA ACABAT L'ESPÒILER

El que fa apassionant aquest relat és que tenim la sensació que en cap moment succeeix res rellevant fins que ens endinsem en el final. Ací és quan alguns detalls que llegim al principi comencen a tenir sentit. Per exemple, quan a l'inici del relat observem que els xiquets amunteguen pedres, senzillament comprenem que són coses d'infants i que no hi ha més intenció que la d'escometre alguna entremaliadura. No, no és per això. És per una causa major i molt més transcendental: està relatada en les quatre línies d'espòiler més amunt.

De fet, hi ha un cas concret en què és fàcil que el lector sostinga una opinió i, al final, contextualitzat aquest cas concret, l'opinió del lector siga la contrària. És el debat quasi inevitable de la joventut com a moderna i modificadora de les tradicions. Uns personatges dialoguen sobre pobles propers al seu en els quals es vol eliminar la loteria (l'esdeveniment anual). Uns pobletans creuen que sí que s'hauria d'imitar el model dels altres pobles i uns altres membres de la vila creuen que no. Pensen que els joves volen destruir-ho tot i que, literalment: «A on arribarem!».

Evidentment, no volem contar res més ja que és un relat curt i el següent pas és llegir-lo. Us animem amb la lectura.

AvinentesA Elx ®