Des del començament de la pel·lícula pot semblar que Bella Baxter, el personatge que interpreta Emma Stone, és una pobra criatura però, a mesura que la història de Poor things (2023) avança, ens adonem que les pobres criatures són la resta dels personatges.
Willem Dafoe fent de Willem Dafoe |
Bella és salvada a Londres de la mort pel doctor Godwin Baxter (Dafoe). Té un creixement mental i cerebral lent però el despertar sexual la porta a desenvolupar la intel·ligència i l'aprenentatge d'una manera feroçment veloç. Es promet amb un alumne (Ramy Youssef) del seu creador i, tot mantenint la promesa de casar-se amb ell, escapa amb un amant (Mark Ruffalo). Això ho fa perquè els homes s'enamoren d'ella a pesar de posseir un vocabulari estrany a nivell principalment sintàctic i, puntualment, un lèxic poc habitual. Posterior a la lleugera visita a Alexandria (on descobreix el patiment de les persones reals) i al viatge en vaixell on reflexiona sobre bondat i trapasseries, Bella acaba amb el seu amant a París i aquesta s'endinsa en la prostitució com a mitjà per obtenir diners de manera efectiva. Aquest punt pot arribar a ser força conflictiu ja que ella, a tota llum, defensa eixe mode de vida com a font d'ingressos (com a possible empoderament). Quan torna a Londres descobreix el seu passat real i, podríem afirmar que, sense voler-ho, es venja de la persona que la portà a (espòiler).
Bella aprenent a caminar correctament |
La proposta de Yorgos Lanthimos, director del film, fa tota la sensació de ser d'eixos treballs que o bé agradarà o bé, senzillament, serà odiat. Són pel·lícules fortament experimentals amb una càmera de vegades projectada com si es vera a través d'un prisma o telescopi, amb una banda sonora que juga amb notes discordants, dissonants i fins i tot voluntàriament molestes; de fet, sembla un violí que algú ha abandonat. A més, les imatges que serveixen d'interludi entre capítol i capítol són poètiques, per la qual cosa són susceptibles de moltes valoracions contràries. Com a marc espaciotemporal, ens trobem palesament davant d'una distopia. Reconeixem els països o les ciutats, àdhuc Alexandria, però pateixen una modificació que no es correspon amb la nostra realitat. Val a dir que el segle podria ser el XIX (a finals), el segle XX o senzillament un d'eixos dos segles però en una realitat alternativa a la nostra. Aquesta mescladissa porta a les valoracions contràries a les quals ens hi referíem.
Per què eixa decisió? |
Un focus central i prou rellevant de la narració és el descobriment sexual de Bella. Aquest fet o, millor dit, esdeveniment, la fa desperatr i llançar-se al món. Abans de l'epifania, a penes sentia una miqueta de curiositat per eixir de la mansió on la tenia presa el seu creador. Emperò, a partir d'eixe moment, ella desenvolupa la gana de gaudir amb molts homes de manera desinteressada, lliure, sense compromís i de visitar tot el món sencer abans de contraure matrimoni.
Distopia poètica. El cel i la mar s'encontren |
Acompanyen l'elenc del film Willem Dafoe, que interpreta un personatge estrafolari... una altra volta; també Mark Ruffalo, que fingirà ser un guilopo. A banda, Ramy Youssef, que s'enamorarà de Bella i l'esperarà després que aquesta li haja fet el salt amb la meitat de la població de París i probablement alguns homes més d'altres nacionalitats. Amb l'aparició del personatge de Cristopher Abbott ja al final, s'entén l'origen i decisió de Bella.
En quin segle estem? |
Més pobres criatures |
Algunes de les creacions que conviuen amb Bella a la mansió en són un ànec amb potes de mamífer i un porc amb potes d'au. Tots viuen en harmonia, principalment quan no pensen per ells mateixos.
Consulta ressenya 7.9 /10
AvinentesA Elx ® |