Any: 1952
Director: Fred Zinnemann
Guió:
Carl Foreman
Gary Cooper és Will Kane, Grace Kelly és Amy Kane (més o menys ja que es casa al començament de la pel·lícula) i Lee Van Cleef -abans de ser il cattivo- és Jack Colby. Juntament amb Katy Jurado (coneguda per més gent del que sembla) o Lloyd Bridges (de qui en cal poca presentació), interpreten una pel·lícula que transcendeix la pantalla del cinema per colpejar directament les ànimes humanes amb una conjuminació d'hipocresia i covardia social. Fins i tot, es podria dir que el film assenyala aquestes ànimes i els fa sentir que, en alguna ocasió, han escomés el pecat de la deslleialtat.
.jpeg) |
| Lee Van Cleef encara no era il cattivo |
.jpeg) |
| Katy Jurado |
L'argument és senzill: tres malfactors cavalquen a la recerca d'un altre, encara pitjor, que havia estat tancat pel xerif però ha estat posat en llibertat. El xerif és avisat que vindran a matar-lo, el tren s'aproxima al poble i el rellotge està present en molts plànols, més o menys visible. Ara, Kane buscarà el suport dels veïns per enfrontar-se als quatre malfactors i tancar-los o eliminar-los. Malauradament, Will Kane només troba covards i és quan s'adona que està sol; i ho està davant del perill.
.jpeg) |
| incertesa / culpabilitat / venjança / orgull |
No hi falten els plànols de personatges expectants a l'estil d'un matrimoni en un carro en què, quan passen els bandits, l'espectador observa com l'home diu alguna cosa a la dona i, encara que no se sent el que li diu, tothom sap el que li està confessant. També un altre plànol en el qual uns homes observen els bandits, sota el sostre d'un SALOON, amb por i respecte cap als dolents. I tampoc podia faltar a la cita un barber conversant amb un home a qui està afaitant amb una navalla. I, per descomptat, el tren.
.jpeg) |
| S'apropa el moment de la veritat |
La clau de l'èxit! A banda de l'anècdota que tothom coneix que la pel·lícula està filmada a temps més o menys real, el tret que converteix en un èxit aquest treball cinematogràfic és el fet que la situació viscuda pel xerif la podria experimentar qualsevol persona que visca en societat. Sembla que Kane, és a dir, Gary Cooper, s'ha portat molt bé amb els veïns del poble i tots n'estan força agraïts però quan arriba el moment de materialitzar eixe favor i tornar-lo, ací és quan els veïns reculen.
.jpeg) |
| El títol original del magazine és The tin star |
El títol -deixem el magazine de costat- és ben curiós i sembla prou fidel, segons podem llegir en aquest fragment en francès pres de la Wikipédia (França). L'expressió high noon s'empra per manifestar una situació complicada en què s'ha de prendre una decisió. El títol de la pel·lícula en valencià és Al punt del migdia; en castellà, Solo ante el peligro; en francés, Le train sifflera trois fois.
[Le titre original du film joue sur le double sens de l'expression high noon. Au sens propre, elle signifie «midi pile», mais au sens figuré, elle désigne l'« heure de vérité». Après le film, to be high noon est devenu une expression, qui signifie «être complètement seul avec de gros problèmes».]
Parlem del personatge femení: Grace Kelly, que treballaria amb Hitchcock en Rear Window (1954), interpreta una esposa que estima el seu marit. Tant l'estima, que trenca per complet el títol de la pel·lícula ja que el personatge de Gary Cooper no es veurà completament sol davant dels malfactors. Ella, qui en principi, en marxava, torna i ajuda el xerif contra els bandits, fins i tot matant-ne un. És, juntament amb el protagonista masculí, l'única persona valenta de tota la història. A més, és imprescindible en la trama perquè sense ella el personatge de Gary Cooper hagués estat assassinat.
Un resum en imatges: Una volta Will Kane comprén que està sol, el director ens regala aquesta meravella visual: un home protagonista amb el qual s'obri el plànol i apreciem un poble buit i un individu que ha quedat sol. A poc a poc, camina vers el seu destí. Ningú s'atreveix a ajudar-lo; tothom és covard.
.jpeg) |
| És migdia i Kane està sol davant del perill |
