21 de maig 2024

Decàleg de recomanacions exprés

AvinentesA ha publicat un total de deu títols a mode recomanació exprés. No han estat ressenyes ni crítiques de cinema, sinó una excusa per tractar alguns dels punts més cridaners d'uns films que, per la qüestió que fora, sentíem el deler de ressaltar.



Heus ací els deu títols per ordre de publicació:


01. Greener grass

02. La nuit a dévoré le monde

03. Good boy

04. Mallrats

05. The trouble with Harry

06. Dersu Uzala

07. La tortue rouge

08. Poor things

09. The parking garage

10. High noon


El vertader plaer ha estat poder compartir amb vosaltres les recomanacions i desitgem que us animeu a enviar les vostres propostes, que poden tenir la forma que vullgueu. Podeu enviar textos sobre cinema, literatura i fins i tot receptes de cuina, si voleu. Ho podeu fer amb les dimensions que siguen i en el format que us plaga. I, per l'amor de Déu, per la Creu i pel Bon Home que la feu, no patiu per l'idioma. AvinentesA disposa d'una secció humil però efectiva de correcció.


AvinentesA Elx ®

20 de maig 2024

Recomanacions Exprés (10): High noon

Any: 1952
Director: Fred Zinnemann
Guió: 
Carl Foreman


Gary Cooper és Will Kane, Grace Kelly és Amy Kane (més o menys ja que es casa al començament de la pel·lícula) i Lee Van Cleef -abans de ser il cattivo- és Jack Colby. Juntament amb Katy Jurado (coneguda per més gent del que sembla) o Lloyd Bridges (de qui en cal poca presentació), interpreten una pel·lícula que transcendeix la pantalla del cinema per colpejar directament les ànimes humanes amb una conjuminació d'hipocresia i covardia social. Fins i tot, es podria dir que el film assenyala aquestes ànimes i els fa sentir que, en alguna ocasió, han escomés el pecat de la deslleialtat.


Lee Van Cleef encara no era il cattivo


Katy Jurado

L'argument és senzill: tres malfactors cavalquen a la recerca d'un altre, encara pitjor, que havia estat tancat pel xerif però ha estat posat en llibertat. El xerif és avisat que vindran a matar-lo, el tren s'aproxima al poble i el rellotge està present en molts plànols, més o menys visible. Ara, Kane buscarà el suport dels veïns per enfrontar-se als quatre malfactors i tancar-los o eliminar-los. Malauradament, Will Kane només troba covards i és quan s'adona que està sol; i ho està davant del perill.


incertesa / culpabilitat / venjança / orgull 


No hi falten els plànols de personatges expectants a l'estil d'un matrimoni en un carro en què, quan passen els bandits, l'espectador observa com l'home diu alguna cosa a la dona i, encara que no se sent el que li diu, tothom sap el que li està confessant. També un altre plànol en el qual uns homes observen els bandits, sota el sostre d'un SALOON, amb por i respecte cap als dolents. I tampoc podia faltar a la cita un barber conversant amb un home a qui està afaitant amb una navalla. I, per descomptat, el tren.

S'apropa el moment de la veritat


La clau de l'èxit! A banda de l'anècdota que tothom coneix que la pel·lícula està filmada a temps més o menys real, el tret que converteix en un èxit aquest treball cinematogràfic és el fet que la situació viscuda pel xerif la podria experimentar qualsevol persona que visca en societat. Sembla que Kane, és a dir, Gary Cooper, s'ha portat molt bé amb els veïns del poble i tots n'estan força agraïts però quan arriba el moment de materialitzar eixe favor i tornar-lo, ací és quan els veïns reculen.


El títol original del magazine és The tin star

El títol -deixem el magazine de costat- és ben curiós i sembla prou fidel, segons podem llegir en aquest fragment en francès pres de la Wikipédia (França). L'expressió high noon s'empra per manifestar una situació complicada en què s'ha de prendre una decisió. El títol de la pel·lícula en valencià és Al punt del migdia; en castellà, Solo ante el peligro; en francés, Le train sifflera trois fois.

[Le titre original du film joue sur le double sens de l'expression high noon. Au sens propre, elle signifie «midi pile», mais au sens figuré, elle désigne l'« heure de vérité». Après le film, to be high noon est devenu une expression, qui signifie «être complètement seul avec de gros problèmes».]


 
Parlem del personatge femení: Grace Kelly, que treballaria amb Hitchcock en Rear Window (1954), interpreta una esposa que estima el seu marit. Tant l'estima, que trenca per complet el títol de la pel·lícula ja que el personatge de Gary Cooper no es veurà completament sol davant dels malfactors. Ella, qui en principi, en marxava, torna i ajuda el xerif contra els bandits, fins i tot matant-ne un. És, juntament amb el protagonista masculí, l'única persona valenta de tota la història. A més, és imprescindible en la trama perquè sense ella el personatge de Gary Cooper hagués estat assassinat.

Un resum en imatges: Una volta Will Kane comprén que està sol, el director ens regala aquesta meravella visual: un home protagonista amb el qual s'obri el plànol i apreciem un poble buit i un individu que ha quedat sol. A poc a poc, camina vers el seu destí. Ningú s'atreveix a ajudar-lo; tothom és covard.


És migdia i Kane està sol davant del perill

           Consulta ressenya       8.1

   Consulta ressenya     8 /10


AvinentesA Elx ®

12 de maig 2024

The lottery: fragància de Matheson i Stephen King

El relat The Lottery de l'autora Shirley Jackson és un conte formidable. Fou publicat a The New Yorker l'any 1948 i ha influït enèrgicament en Matheson, Stephen King, A. M. Homes, Jonathan Lethem, Donna Tartt, Joanne Harris, Nigel Kneale i, potser el més popular juntament amb King o Matheson, Neil Gaiman.




La història es desenvolupa en un poble qualsevol dels Estats Units que ha assolit uns tres-cents habitants. Com cada any, se celebra un sorteig de loteria que consisteix a extraure un paper d'una antiga caixa amb el nom d'alguna persona. Els homes parlen sobre collites i beneficis econòmics del treball. Les dones tracten xafarderies i es torquen les mans en el davantal que porten com a peça de roba. Existeix nerviosisme pel sorteig, el qual fins i tot se celebra amb la salmòdia protocol·lària. Fins ací, tot normal.


PERILL! QUATRE LÍNIES D'ESPÒILER


      

Tanmateix, el premi no és un benefici econòmic amb el qual la família podrà medrar en la seua vida i millorar les condicions. Res d'això ni res que se li assemble. El premi és morir a pedrades. Les pedres s'esmenten al principi de la història. Aquest final ens fa replantejar-nos les opinions durant la lectura.



S'HA ACABAT L'ESPÒILER


El que fa apassionant aquest relat és que tenim la sensació que en cap moment succeeix res rellevant fins que ens endinsem en el final. Ací és quan alguns detalls que llegim al principi comencen a tenir sentit. Per exemple, quan a l'inici del relat observem que els xiquets amunteguen pedres, senzillament comprenem que són coses d'infants i que no hi ha més intenció que la d'escometre alguna entremaliadura. No, no és per això. És per una causa major i molt més transcendental: està relatada en les quatre línies d'espòiler més amunt.

De fet, hi ha un cas concret en què és fàcil que el lector sostinga una opinió i, al final, contextualitzat aquest cas concret, l'opinió del lector siga la contrària. És el debat quasi inevitable de la joventut com a moderna i modificadora de les tradicions. Uns personatges dialoguen sobre pobles propers al seu en els quals es vol eliminar la loteria (l'esdeveniment anual). Uns pobletans creuen que sí que s'hauria d'imitar el model dels altres pobles i uns altres membres de la vila creuen que no. Pensen que els joves volen destruir-ho tot i que, literalment: «A on arribarem!».

Evidentment, no volem contar res més ja que és un relat curt i el següent pas és llegir-lo. Us animem amb la lectura.

AvinentesA Elx ®

01 de maig 2024

Recomanacions Exprés (09): The parking garage

"Els bolquers per a adults mouen 600 milions de dòlars a l'any". És una de les dades que podrem aprendre d'aquest capítol. Això sí, el personatge que ho afirma és Kramer (Michael Richards), el més primitiu dels quatre personatges principals d'una de les sèries més conegudes:


FAMÓS RÈTOL DE LA SÈRIE


La sèrie Seinfeld (1989-1998) conté dos capítols que s'han convertit en icònics. Un és el del restaurant xinés (The chinese restaurant; temporada 2, episodi 11) i l'altre és aquell en què Jerry (Jerry Seinfeld) i els seus amics no recorden on han aparcat el cotxe (The parking garage (1991); temporada 3, episodi 6). Aquest últim n'és el que ressaltem i el que recomanem.


ELAINE ESTÀ PREOCUPADA PELS PEIXOS


Posterior al monòleg en què Jerry critica els mapes dels centres comercials perquè són verticals i ningú s'hi aclareix, la història comença amb els quatre abaixant al pàrquing amb l'aire condicionat que ha comprat Kramer. Són les 17h en punt de la vesprada d'un dissabte en el qual tot el món, llevat de Jerry, es diverteix... o això afirma ell.


Punts a tenir en compte:

George ha quedat amb els seus pares per sopar i celebrar el 47è aniversari de casats.

Jerry ha d'orinar urgentment.

Cap dels quatre recorda on està aparcat el cotxe.

Elaine ha comprat uns peixos que porta en una bossa i poden morir prompte.

A Kramer no li preocupa la mort però sí el seu aire condicionat.



Aquest capítol sorprén per l'aparent senzillesa amb què s'aconsegueix generar diferents històries independents per a cada personatge però, al mateix temps, assolir que confluïsquen en un objectiu comú. Es tracta d'un marc espacial limitat en el qual hi ha lloc per a la crítica social, la misèria de la moral humana, la reflexió i propostes sobre com seria un centre comercial millor: "És que no consulten amb un uròleg quan construeixen l'aparcament d'un centre comercial?"


  ELS PEIXOS FAN MALA PINTA


Elaine (Julia Louis-Dreyfus) pregunta "molt de temps viu un peix en una bossa de plàstic"  i Seinfeld, qui probablement podria haver contestat qualsevol cosa, proposa "unes dues hores". A més és rebutjada fins a cinc voltes quan demana a la gent que els peguen una volta a l'aparcament per trobar el cotxe. Per no parlar del pobre George Costanza (Jason Alexander), qui es mostra preocupat per com una mare tracta son fill. La mare li demana que no es fique on no li importa. Aquest contesta que sí que li importa que maltracten un xiquet indefens. A la qual cosa, el xiquet indefens es gira cap a George i li diu que és lleig. Aquesta és una mostra més d'agraïment humà.

Quant a Jerry, és agafat in fraganti, és a dir, orinant, per un guàrdia de seguretat i el porta al despatx. Jerry, per defensar-se, li conta unes excuses, entre les quals li parla d'una malaltia, d'una presó de la Xina comunista i del 47è aniversari de boda dels seus pares. George passa per una cosa pareguda. També l'agafen fent un riuet, però no pixa perquè l'enxampen al començament i, a més, conta la mateixa excusa que Jerry, amb la diferència que l'aniversari dels pares de George és real però el guàrdia no el creu perquè Jerry li ha contat prèviament la mateixa història.



I FINALMENT EL TROBEN, FINALMENT...


APAREIX EL COTXE PERÒ NO APAREIX KRAMER


KRAMER

Kramer proposa a Jerry que orine al darrere d'un auto. El més graciós és que Kramer amagarà el seu aire condicionat també darrere d'un vehicle (per no portar-lo damunt mentre busca el cotxe) i Jerry li diu: -I si algú vol orinar darrere del cotxe?

Ningú arribarà al lloc on pretenia arribar. Ara bé, Kramer no té pressa ni li preocupa res. Així és aquest capítol escrit per Larry David.

   Consulta ressenya     8.0 /10


AvinentesA Elx ®

30 d’abril 2024

Fragment de l'epíleg "El bar d'en Rique"









        El bar era el pitjor indret del món. Només entrar s'hi apreciaven parets tacades, rajoles de dècades indesxifrables, un sòl de terra on s'havia de mirar abans de trepitjar i una falta de llum que fermava el lloc com una lloriguera insofrible. A banda de les assotades a la vista, s'ensumava la sentor de fum que portaven els homes de fora, l'alcohol que passejava d'alè en hàlit i els masclismes que, adesiara, resultaven d'un èxit metafòric inclassificable.
       Tot allò i molt més era el bar, el bar del nostre amic; l'únic a qui respectàvem tant que acompanyàvem el seu nom amb una fórmula de respecte, amb un tractament de cortesia. Ell no era «Rique», ell era «en Rique».

Iván Quesada
26 d'abril de 2024
Fragment de l'epíleg del llibre El bar d'en Rique.


AvinentesA Elx ®

24 d’abril 2024

Recomanacions Exprés (08): Poor things

Des del començament de la pel·lícula pot semblar que Bella Baxter, el personatge que interpreta Emma Stone, és una pobra criatura però, a mesura que la història de Poor things (2023) avança, ens adonem que les pobres criatures són la resta dels personatges.


Willem Dafoe fent de Willem Dafoe


Bella és salvada a Londres de la mort pel doctor Godwin Baxter (Dafoe). Té un creixement mental i cerebral lent però el despertar sexual la porta a desenvolupar la intel·ligència i l'aprenentatge d'una manera feroçment veloç. Es promet amb un alumne (Ramy Youssef) del seu creador i, tot mantenint la promesa de casar-se amb ell, escapa amb un amant (Mark Ruffalo). Això ho fa perquè els homes s'enamoren d'ella a pesar de posseir un vocabulari estrany a nivell principalment sintàctic i, puntualment, un lèxic poc habitual. Posterior a la lleugera visita a Alexandria (on descobreix el patiment de les persones reals) i al viatge en vaixell on reflexiona sobre bondat i trapasseries, Bella acaba amb el seu amant a París i aquesta s'endinsa en la prostitució com a mitjà per obtenir diners de manera efectiva. Aquest punt pot arribar a ser força conflictiu ja que ella, a tota llum, defensa eixe mode de vida com a font d'ingressos (com a possible empoderament). Quan torna a Londres descobreix el seu passat real i, podríem afirmar que, sense voler-ho, es venja de la persona que la portà a (espòiler).


Bella aprenent a caminar correctament


La proposta de Yorgos Lanthimos, director del film, fa tota la sensació de ser d'eixos treballs que o bé agradarà o bé, senzillament, serà odiat. Són pel·lícules fortament experimentals amb una càmera de vegades projectada com si es vera a través d'un prisma o telescopi, amb una banda sonora que juga amb notes discordants, dissonants i fins i tot voluntàriament molestes; de fet, sembla un violí que algú ha abandonat. A més, les imatges que serveixen d'interludi entre capítol i capítol són poètiques, per la qual cosa són susceptibles de moltes valoracions contràries. Com a marc espaciotemporal, ens trobem palesament davant d'una distopia. Reconeixem els països o les ciutats, àdhuc Alexandria, però pateixen una modificació que no es correspon amb la nostra realitat. Val a dir que el segle podria ser el XIX (a finals), el segle XX o senzillament un d'eixos dos segles però en una realitat alternativa a la nostra. Aquesta mescladissa porta a les valoracions contràries a les quals ens hi referíem.


Per què eixa decisió?


Un focus central i prou rellevant de la narració és el descobriment sexual de Bella. Aquest fet o, millor dit, esdeveniment, la fa desperatr i llançar-se al món. Abans de l'epifania, a penes sentia una miqueta de curiositat per eixir de la mansió on la tenia presa el seu creador. Emperò, a partir d'eixe moment, ella desenvolupa la gana de gaudir amb molts homes de manera desinteressada, lliure, sense compromís i de visitar tot el món sencer abans de contraure matrimoni.


Distopia poètica. El cel i la mar s'encontren


Acompanyen l'elenc del film Willem Dafoe, que interpreta un personatge estrafolari... una altra volta; també Mark Ruffalo, que fingirà ser un guilopo. A banda, Ramy Youssef, que s'enamorarà de Bella i l'esperarà després que aquesta li haja fet el salt amb la meitat de la població de París i probablement alguns homes més d'altres nacionalitats. Amb l'aparició del personatge de Cristopher Abbott ja al final, s'entén l'origen i decisió de Bella.


En quin segle estem?



Més pobres criatures


Algunes de les creacions que conviuen amb Bella a la mansió en són un ànec amb potes de mamífer i un porc amb potes d'au. Tots viuen en harmonia, principalment quan no pensen per ells mateixos.


           Consulta ressenya       7.4

   Consulta ressenya     7.9 /10


AvinentesA Elx ®

09 d’abril 2024

Recomanacions Exprés (07): La tortue rouge


Tot comença amb un home que naufraga en una illa deserta qualsevol. A pleret, s'adaptarà a l'illa. L'explorarà i superarà altures i gorges. Aprén a elaborar ginys rudimentaris per sobreviure com ara palmeres a mode de recer, troncs per construir barques i palmes com a veles o sostre per a una casa improvisada. En totes les ocasions que pretén escapar de l'illa hi ha una força que li ho impedeix. Intentarà escapar-ne diverses voltes i no sabrà què li ho impediex però gradualment ho advertirà. Serà...

Una tortuga vermella o, si es prefereix, roja; en definitiva La tortue rouge (2016) del director neerlandés Michael Dudok de Wit.

El queloni -que això significa en aquest context 'tortuga'- no li permet escapar de l'illa. L'home sempre es veu obligat a tornar a la platja sense possibilitat d'eixir d'eixe indret. Però un dia, mentre està en els seus afers a l'illa, veu aplegar la tortuga per la vora de la mar. En aquesta ocasió, el combat a terra afavorirà l'home i aquest deixarà el queloni boca per amunt. Al principi, està content amb la venjança però poc més tard intenta protegir-la de les inclemències. Fins que un dia, el rèptil es transforma en una dona. 

Aleshores començarà un enamorament del qual naixerà una criatura: un marrec baró. El xiquet refarà els passos del pare tot caent en els mateixos errors i també superant-los. El fill tindrà més sort que el pare ja que podrà escapar de l'illa davant de la mirada orgullosa dels seus progenitors. Poc després, amb la mort del protagonista, la dona es torna a transformar en tortuga i s'entafora mar endins.

La pel·lícula -no ens enganyem- procura tanta diversió com un dissabte a casa sense mòbil, televisió, electricitat i pa i oli per sopar. També és cert que pot deixar molt mal sabor de boca perquè els esdeveniments són tristos amb energia. Altrament, és veritat que convida a unes reflexions d'allò més profundes sobre la procreació, l'aprofitament dels recursos naturals, l'experiència o la superació de dificultats. I el moment més mogut del film és la part del tsunami ja que contrasta bàrbarament amb la narració lenta de tota la història.


                Consulta ressenya       7.1

   Consulta ressenya     7.5 /10


AvinentesA Elx ®