Recomanacions Exprés (07): La tortue rouge

Tot comença amb un home que naufraga en una illa deserta qualsevol. A pleret, s'adaptarà a l'illa. L'explorarà i superarà altures i gorges. Aprén a elaborar ginys rudimentaris per sobreviure com ara palmeres a mode de recer, troncs per construir barques i palmes com a veles o sostre per a una casa improvisada. En totes les ocasions que pretén escapar de l'illa hi ha una força que li ho impedeix. Intentarà escapar-ne diverses voltes i no sabrà què li ho impediex però gradualment ho advertirà. Serà...

Una tortuga vermella o, si es prefereix, roja; en definitiva La tortue rouge (2016) del director neerlandés Michael Dudok de Wit.

El queloni -que això significa en aquest context 'tortuga'- no li permet escapar de l'illa. L'home sempre es veu obligat a tornar a la platja sense possibilitat d'eixir d'eixe indret. Però un dia, mentre està en els seus afers a l'illa, veu aplegar la tortuga per la vora de la mar. En aquesta ocasió, el combat a terra afavorirà l'home i aquest deixarà el queloni boca per amunt. Al principi, està content amb la venjança però poc més tard intenta protegir-la de les inclemències. Fins que un dia, el rèptil es transforma en una dona. 

Aleshores començarà un enamorament del qual naixerà una criatura: un marrec baró. El xiquet refarà els passos del pare tot caent en els mateixos errors i també superant-los. El fill tindrà més sort que el pare ja que podrà escapar de l'illa davant de la mirada orgullosa dels seus progenitors. Poc després, amb la mort del protagonista, la dona es torna a transformar en tortuga i s'entafora mar endins.

La pel·lícula -no ens enganyem- procura tanta diversió com un dissabte a casa sense mòbil, televisió, electricitat i pa i oli per sopar. També és cert que pot deixar molt mal sabor de boca perquè els esdeveniments són tristos amb energia. Altrament, és veritat que convida a unes reflexions d'allò més profundes sobre la procreació, l'aprofitament dels recursos naturals, l'experiència o la superació de dificultats. I el moment més mogut del film és la part del tsunami ja que contrasta bàrbarament amb la narració lenta de tota la història.

                Consulta ressenya       7.1

   Consulta ressenya     7.5 /10

AvinentesA Elx ®

L'AVINENTESA - L'OPORTUNITAT - LA SERENDIPITAT

S'imaginen una idea que s'aproxima des de lluny? Se n'imaginen una? I a mesura que s'hi aproxima són sabedors que és una gran oportunitat? Una serendipitat? Doncs això té un altre nom. Eixe nom també es diu: AVINENTESA.

AvinentesA Elx ®

Recomanacions Exprés (06): デルス·ウザーラ // Dersu Uzala // Дерсу Узала

Una cerimònia sobre l'amistat, això és Dersu Uzala (1975) d'Akira Kurosawa. La història es desenvolupa en una taiga siberiana on l'oratge és agressiu, sobretot l'hivern. Un equip rus d'expedició rep, mentre els investigadors sopaven, un caçador nanai molt proper i agradable. A pesar de ser des d'un primer moment objecte de riure per part dels exploradors, aviat naixerà l'amistat entre el capità rus (Vladimir, interpretat per Iuri Solomin) i el caçador (Dersu, interpretat per Maksim Munzuk). Dersu ajudarà el destacament a realitzar les prospeccions geològiques travessant pels camins més recomanables i evitant perills en la mesura que serà possible. El caçador diferenciarà entre dos tipus d'éssers: la gent bona i la gent dolenta. La gent bona serà tot allò que dona benefici o de la qual cosa hom es pot refiar, tant si són persones, com animals o la mateixa climatologia. Igualment, la gent dolenta serà tot allò que resulta advers per a l'ésser humà o que va en contra de la supervivència.

Una de les caràtules

Un dels punts més interessants del film serà quan Dersu decideix anar a viure a la ciutat amb el capità per causa d'estar perdent vista (segons ell, té els ulls malalts). Malauradament, el nanai no s'hi adapta bé. No és capaç d'entendre el mode de vida urbà i tampoc no entén els costums de la gent de ciutat. De fet, ho demostra en alguns casos com ara quan afirma que el fonoautògraf (primeres gravadores de veu) "parla igual que Dersu" o quan recrimina agressivament l'home de l'aigua per quina raó accepta diners a canvi de l'aigua si al riu n'hi ha molta. Al mateix temps, també demana explicacions a l'esposa del capità de per quina raó dona diners a eixe home a canvi d'aigua. Fins i tot, arriben a detenir-lo perquè la dona paga a canvi de llenya i ell, perquè no es torne a repetir aquesta despesa, se'n va al bosc a tallar llenya, cosa que estava prohibida en determinat recinte i acaba retingut per la policia.

Finalment, tornarà al bosc amb un fusell de mirador més modern que facilitarà la caça de Dersu. Aviat, el capità rebrà la telefonada de l'assassinat del seu amic, de Dersu. Pel que sabem de la pel·lícula i també per les anotacions de Vladimir (no el personatge de ficció sinó del personatge històric), la causa de l'assassinat podria haver estat pel robatori del fusell que li va regalar.

Tècnicament i narrativa, és una delícia cinematogràfica que s'ha de veure cada cert període de temps. És un treball respectuós que no balafia cap fotograma i que alliçona en el sentit més tendre de la paraula.

Alguns fotogrames de la pel·lícula

       Consulta ressenya       8.3

   Consulta ressenya     8.2 /10

AvinentesA Elx ®

Recomanacions Exprés (05): The trouble with Harry

Shirley MacLaine marcarà molt bé les distàncies

Però, qui ha mort en Harry? Aquesta pregunta serveix com a títol i trama de la magnífica comèdia de 1955 dirigida per Alfred Hitchcock. Probablement escoltareu que és una obra menor. Tal qual ho escolteu, ho podeu obviar. De menor, no en te res. Senzillament, el públic relaciona el director britànic amb el suspens, per tant, interpreten que la comèdia, mitjançant la diversió, ens aparta de la tensió i patiment cap als personatges. Aquesta idea és un prejudici cap al gènere de la comèdia. Riure no significa 'presenciar coses de baixa qualitat'.

Com que és comèdia, aquestes situacions seran hilarants

Componen aquesta trama un cadàver, un caçador que ha disparat I PENSA QUE HA MORT EN HARRY, una esposa que ha colpejat el seu marit Harry I PENSA QUE HA MORT EN HARRY i també una veïna que ha punxat en defensa pròpia en Harry I PENSA QUE HA MORT EN HARRY. Per tant, durant tota la cinta ens preguntarem quina d'aquestes tres persones o d'altres personatges que hi intervenen han estat els assassins. A banda, hi haurà un pintor d'art sospitosa, un policia, un doctor i un xiquet que intercanviarà un conill mort per una granota i dos brioixos de nabius.

Resulta divertit comprovar les voltes que donen sepultura i dessoterren el cadàver

Tota la narració es duu a terme en un paratge tardorenc d'excelsa fotografia melangiosa, en un poble tranquil en què els veïns són persones apaivagades i educades.

La fotografia de la cinta sembla un personatge més

 Consulta ressenya 6.6

 Consulta ressenya 7/10

AvinentesA Elx ®

Recomanacions Exprés (04): Mallrats

Jay i Bob escapant a l'estil de Batman

Sembla que les rates de centre comercial o, en anglès, mallrats, són aquelles persones que visiten sovint els centres comercials però no hi fan despesa. S'hi passegen, miren aparadors, però no solten la mosca. Aquesta definició, amb altres paraules, l'escoltem de la mà del personatge interpretat per Ben Affleck quan propina la pallissa a l'altre personatge interpretat per Jason Lee.

Què jove que era Jason Lee, veritat?
 

La pel·lícula Mallrats (1995) és un clàssic molt estimat pels seguidors del director Kevin Smith qui, a més, juga amb alguns elements argumentals que es repeteixen en diferents treballs seus, com és el cas de la xica que s'ofega a la piscina. No són, en principi, ingredients que alteren les trames dels films, però per als espectadors resulta simpàtic aquest gest. Mallrats és una comèdia molt entretinguda en què la informació ve donada en forma de caos i a mesura que avança la pel·lícula tot va reconduint-se i tot acaba tenint sentit ("sentit" en una comèdia americana, és clar).

Dos barons a qui les nòvies han abandonat per burros i lluiten desesperadament i ridícula per tornar-les a enamorar: un clàssic.

La peça cinematogràfica compta amb els habituals Jay i Bob el Silenciós (Jason Mewes i Kevin Smith) i l'argument central de la pel·lícula, que tracta sobre l'últim hàlit desesperat de recuperar l'amor de les xiques a les quals havien portat al límit. Tot succeirà dins del centre comercial on assistirem a disbarats com ara un tarambana que és l'únic que no aconsegueix veure una imatge en un llenç i entra en ira per això, un concurs per trobar "la xica de la teua vida", uns bombons indigestos, una menor superdotada que es gita amb homes majors per a escriure una tesi i, al capdavall, un imaginari d'enredros focalitzat en un espai que defefineix molt bé la imatge que es tenia de la joventut postuniversitària americana als anys noranta.

Fotograma cap al final de la trama

Ah, i quasi se'ns oblida, el film compta amb la col·laboració d'aquest home de la foto.

"Una relació val més que tots els còmics del món"

 Consulteu ressenya 6.7

 Consulteu ressenya 7/10

AvinentesA Elx ®

Recomanacions Exprés (03): Good boy

Fotograma de la pel·lícula: el gos Frank
Font: Zona morta

Així com en articles anteriors ens mostrem ufanosos de recomanar pel·lícules, aquesta no la recomanem. El present treball, Good boy (2022) original de Noruega i del director Viljar Bøe, introdueix una premissa cridanera que impulsa el potencial espectador a veure la pel·lícula, però ella mateixa s'autodestrueix. I ho fa des de bell començament amb la conversa que mantenen dos dels protagonistes de la pel·lícula mentre desdejunen a taula (un xic perfecte amb cara de psicòpata i una xica que, voluntàriament, decideix ser ingènua). El film evoluciona de manera molt negativa cada cop amb situacions menys creïbles. Sí que cal destacar que, tot i que durant el desdejuni la trama comença a caure en picat, la conversa és força interessant ja que manifesta el dret de les persones a ser com vullguen i vestir-se com els hi plaga. Un debat que en temps pretèrits no s'hagués acceptat.

Quant a l'argument, hi serem rigorosos: El personatge femení (l'actriu Katrine Lovise øpstad Fredriksen) coneix un xic (l'actor Gard Fartein Løkke Goli) mitjançant una aplicació de cites i passen la nit junts malgrat alguna mania sospitosa del personatge masculí. Al matí, desdejunant, ella s'assabenta que el xic té un gos i, llavors, el vol conèixer. S'espanta en comprovar com és un home vestit de gos, aspecte que l'esglaia i vol tornar a casa perquè "no és normal". D'alguna manera, ella ho accepta i, parlant amb una amiga la qual li confessa que eixe xic és famós, decideix donar una oportunitat al qui, al capdavall, es comprén perfectament que no està bé del cap. I, a partir d'ací succeeixen... coses; les coses que, qui les vullga creure, n'està en el seu dret.

Amb la intenció de ser-hi més justos, expressarem que no comprenem per quina raó l'home disfressat de cànid no escapa de la casa. O, fins i tot, quan la xica el trau a passejar i tenen hores per abordar que hi ha algú que els està retenint, no és versemblant per què no uneixen les forces per escapar de la casa (de la qual, per cert, ja estan fora). Aquesta és la vertadera raó que fa de la proposta cinematogràfica, un treball que acaba decebent. Com sostenim al principi, la premissa no és roïna en absolut, el problema arriba amb el desenvolupament de la proposta. I el final és, senzillament, una presa de pèl.

 Consulteu enllaç         5.2

 Consulteu enllaç 5.8/10

AvinentesA Elx ®

Rafa a Quintería - 23 març 2024

 

Recomanacions Exprés (02): La nuit a dévoré le monde

Portada

La pel·lícula és principalment una recepta metòdica contra una invasió zombi: La nuit a dévoré le monde (2018), de Dominique Rocher, és un film de terror postapocalíptic que tanca dins seu una reflexió sobre allunyar-se de la zona de confort i medrar per no quedar-se estancat a la vida. El protagonista (interpretat per Anders Danielsen Lie) és un jove que torna a casa de la seua nòvia per recuperar les cintes de cassette -sabrem que conté gravacions de converses de la seua família-. A casa de la parella s'està celebrant una festa. Ell es queda adormit en una cambra i, quan desperta, aviat s'adona que la humanitat s'ha transformat en morts vivents. Com de costum (costum romerià) no se n'explica la causa, ni queda clara la transmissió ni tampoc el vaccí. De fet, el protagonista és ferit però no s'hi transforma.

El personatge elabora una metodologia de supervivència casolana poques voltes vista en aquest tipus de films. Alguns dels remeis són deixar atifells a la terrassa de l'edifici per aconseguir aigua, pesar els aliments amb una vàscula de cuina per racionalitzar el menjar. Té coneixements de primers auxilis, és un músic excel·lent, realitza nucs eficients, homenatja els morts i maneja armes amb solvència.

Hi ha també detalls com ara comptar els dies amb una graella que improvisa en una finestra i on les ics es marquen amb la brutícia del cristall. No hi ha dubte que, dins del dilatat catàleg de cinema del gènere, aquesta proposta cinematogràfica ocupa un lloc més elevat que la majoria. Quant als temes secundaris que s'aprecien en la pel·lícula, convidem a veure-la per poder-los-hi gaudir.

Fotograma de la pel·lícula

 Consulteu enllaç 5.3

 Consulteu enllaç 6/10

AvinentesA Elx ®