Recomanacions Exprés (03): Good boy

Fotograma de la pel·lícula: el gos Frank
Font: Zona morta

Així com en articles anteriors ens mostrem ufanosos de recomanar pel·lícules, aquesta no la recomanem. El present treball, Good boy (2022) original de Noruega i del director Viljar Bøe, introdueix una premissa cridanera que impulsa el potencial espectador a veure la pel·lícula, però ella mateixa s'autodestrueix. I ho fa des de bell començament amb la conversa que mantenen dos dels protagonistes de la pel·lícula mentre desdejunen a taula (un xic perfecte amb cara de psicòpata i una xica que, voluntàriament, decideix ser ingènua). El film evoluciona de manera molt negativa cada cop amb situacions menys creïbles. Sí que cal destacar que, tot i que durant el desdejuni la trama comença a caure en picat, la conversa és força interessant ja que manifesta el dret de les persones a ser com vullguen i vestir-se com els hi plaga. Un debat que en temps pretèrits no s'hagués acceptat.

Quant a l'argument, hi serem rigorosos: El personatge femení (l'actriu Katrine Lovise øpstad Fredriksen) coneix un xic (l'actor Gard Fartein Løkke Goli) mitjançant una aplicació de cites i passen la nit junts malgrat alguna mania sospitosa del personatge masculí. Al matí, desdejunant, ella s'assabenta que el xic té un gos i, llavors, el vol conèixer. S'espanta en comprovar com és un home vestit de gos, aspecte que l'esglaia i vol tornar a casa perquè "no és normal". D'alguna manera, ella ho accepta i, parlant amb una amiga la qual li confessa que eixe xic és famós, decideix donar una oportunitat al qui, al capdavall, es comprén perfectament que no està bé del cap. I, a partir d'ací succeeixen... coses; les coses que, qui les vullga creure, n'està en el seu dret.

Amb la intenció de ser-hi més justos, expressarem que no comprenem per quina raó l'home disfressat de cànid no escapa de la casa. O, fins i tot, quan la xica el trau a passejar i tenen hores per abordar que hi ha algú que els està retenint, no és versemblant per què no uneixen les forces per escapar de la casa (de la qual, per cert, ja estan fora). Aquesta és la vertadera raó que fa de la proposta cinematogràfica, un treball que acaba decebent. Com sostenim al principi, la premissa no és roïna en absolut, el problema arriba amb el desenvolupament de la proposta. I el final és, senzillament, una presa de pèl.

 Consulteu enllaç         5.2

 Consulteu enllaç 5.8/10

AvinentesA Elx ®