AVINENTESA ELX: Recomanacions Exprés (04): Mallrats

Jay i Bob escapant a l'estil de Batman

Sembla que les rates de centre comercial o, en anglès, mallrats, són aquelles persones que visiten sovint els centres comercials però no hi fan despesa. S'hi passegen, miren aparadors, però no solten la mosca. Aquesta definició, amb altres paraules, l'escoltem de la mà del personatge interpretat per Ben Affleck quan propina la pallissa a l'altre personatge interpretat per Jason Lee.

Què jove que era Jason Lee, veritat?

La pel·lícula Mallrats (1995) és un clàssic molt estimat pels seguidors del director Kevin Smith qui, a més, juga amb alguns elements argumentals que es repeteixen en diferents treballs seus, com és el cas de la xica que s'ofega a la piscina. No són, en principi, ingredients que alteren les trames dels films, però per als espectadors resulta simpàtic aquest gest. Mallrats és una comèdia molt entretinguda en què la informació ve donada en forma de caos i a mesura que avança la pel·lícula tot va reconduint-se i tot acaba tenint sentit ("sentit" en una comèdia americana, és clar).

Dos barons a qui les nòvies han abandonat per burros i lluiten desesperadament i ridícula per tornar-les a enamorar: un clàssic.

La peça cinematogràfica compta amb els habituals Jay i Bob el Silenciós (Jason Mewes i Kevin Smith) i l'argument central de la pel·lícula, que tracta sobre l'últim hàlit desesperat de recuperar l'amor de les xiques a les quals havien portat al límit. Tot succeirà dins del centre comercial on assistirem a disbarats com ara un tarambana que és l'únic que no aconsegueix veure una imatge en un llenç i entra en ira per això, un concurs per trobar "la xica de la teua vida", uns bombons indigestos, una menor superdotada que es gita amb homes majors per a escriure una tesi i, al capdavall, un imaginari d'enredros focalitzat en un espai que defefineix molt bé la imatge que es tenia de la joventut postuniversitària americana als anys noranta.