Les urpes de l'obaga

URPES

El vent saltironeja de fulla en branca i fa sonar la melodia de la mort. La tenebra és freda; glaça la pell i bloqueja les intencions. Hom vol cridar però no pot. I si ho fa, qui sap la d'ànimes malèvoles que hi podria atraure? Quina és la criatura que s'amaga entre la foscor a l'aguait d'un descuit? Potser, la queixalada pacient immersa en la nit espera el moment d'esquinçar la pell i garbellar-la del múscul. Llavors serà quan, d'altres criatures, aquestes més desficioses, n'assaboriran les despulles.

AvinentesA