"You'll Never Find Me": una expectativa que s'afona

You'll Never Find Me, dirigida pels autors Josiah Allen i Indianna Bell, aconsegueix una envejable atmosfera claustrofòbica (amb els actors Brendan Rock i Jordan Cowan). Malauradament, la pel·lícula australiana es fa massa llarga i aspira a poc més.

Qui és dolent? Qui és bo? Però... són reals?

En són moltes les pel·lícules que pretenen ser originals i que, alhora que generen expectativa, s'ofeguen gradualment amb la seua promesa. Aquest fet succeeix en un grapat de cintes que aporten una idea considerablement encertada però que, al voltant dels quaranta minuts de metratge, l'argument s'ha perdut i no sabem què estem veient ni on es dirigeix el plot. La sensació per a tots aquests films és la mateixa: si el treball cinematogràfic durés quaranta minuts, seria una tasca arredonida, completa. Sense dubte compensaria l'argument amb un temps adequat.

                  

Però no és així. I a pesar que l'argument resulta potent des del principi i que, a més, l'actuació dels actors és excepcional en un únic escenari, malgrat això, el treball cinematogràfic no convenç. És evident, en estar avançada la pel·lícula, que s'ha aconseguit molt bé la incertesa de no saber si estem davant una home invasion o si el personatge femení ha entrat a la casa equivocada o, més encara, quin dels dos personatges és el perillós. Eixe aspecte està molt ben filmat; dut a terme d'una manera més que competent. El problema arriba quan el temps passa i passa i... res no passa. Els personatges divaguen vora una hora mitja de la manera exasperant en què actualment hem de suportar directors que volen fer-nos creure que per enfocar durant minuts un personatge que posa cara de llàstima, són el nou Tarkovski. Dit més gràficament: és un xiclet que per molt que l'estirem, no dona per més.

Un espai tancat on ocorre tot

El final s'agafa bé, però el film juga a la confusió

No és contradictori afirmar que recomanem veure aquesta pel·lícula, perquè sí que és entretinguda i té moments brillants (brillants que ja s'han vist abans). Ara bé, en general, estem assistint a una cinematografia habitual i comuna que acompleix el seu objectiu de... passar l'estona. De fet, si entrem a pàgines com Filmaffinity, observarem com envides passen de l'aprovat.

AvinentesA Elx ®