Abans de començar, cal advertir que la següent informació relata el final de la pel·lícula i l'explicació concreta d'una figura monstruosa que resulta cabdal per a l'enteniment del treball cinematogràfic que abordarem. Per tant, si el destinatari no l'ha vista, la pel·lícula, per favor, que llija aquesta conclusió una volta haja visionat el film. El que escrivim a partir d'ara no és ni una sinopsi ni una ressenya, sinó una conclusió que s'endinsa en l'argument i en el final de la tasca dels directors.
La pel·lícula After Midnight està dirigida per Jeremy Gardner (ensems guionista i actor protagonista) i Christian Stella. Aquesta entrega comença amb l'inici d'una relació de parella, Hank i Abby, en un poble nord-americà, a quatre hores de Miami segons el personatge femení principal, ara esmentat. La vida resulta meravellosa fins que als deu anys de relació Abby decideix marxar-ne un temps -a Miami-. La narració fa entendre que el personatge havia fugit per sempre però tan sols pretenia fer un viatge per deixondir-se d'estar tancada en un poble molt de temps. Durant l'absència d'Abby, Hank afirma que un monstre el visita cada nit i ell el foragita a escopetades. Evidentment, cap veí del poble el creu tot i que l'espectador pot veure com sí que és cert que una bèstia s'hi apropa cada nit i fica les urpes pel forat de la porta -que es pot veure al cartell de la pel·lícula-. Una de les nits, de fet, es mostra el monstre durant els pocs segons que dura la resplendor d'un tret d'escopeta. El film juga amb la possibilitat que la criatura existisca o no, i aquesta és la finalitat que perseguim amb l'opinió que hi anotem.
Durant tot el cos de la producció ens inquieta saber si el monstre existeix o és producte de la imaginació de Hank. Si és producte de la seua imaginació, és obvi que tot esdevé a causa de l'absència d'Abby. Altrament, si no és producte de la imaginació de Hank, per què només el veu ell? La resolució és millor del que sembla a simple vista: la por, la incertesa i la inseguretat al futur es manifesten en forma física (el monstre) i metafòrica (el neguit). Així doncs, aquests elements s'aglomeren en la idea d'un monstre que representa un debat per al personatge. Hank és un home de camp, caçador, viu al sa i al pla, acostumat a una vida senzilla i desprovista d'art i cultura; a banda, s'hi suma que no veu amb claredat el fet de tenir fills. El monstre, curt i ras, és tot això. El monstre existeix rotundament i el monstre no existeix rotundament.
El pla estàtic potencia la teatralització |
Iván Quesada
Elx (Baix Vinalopó)
15 de juliol de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada