La pel·lícula Greener Grass (2019) és un títol dirigit per dues directores (Jocelyn DeBoer i Dawn Luebbe) que, alhora, actuen com a personatges principals del film. L'acció s'emmarca sobretot en una comunitat aparentment perfecta, modèlica i feliç. Tothom, com a tret comú, duu bràquets als quals hi acompanya un somriure. Les vivendes són espaioses i acomodades als veïns feliços. Ningú es baralla amb cap persona ja que la convivència és perfecta, tan perfecta que, només començar la pel·lícula, una de les protagonistes regala la seua filla a l'altre personatge principal. Aquest fet genera el primer impacte del treball cinematogràfic darrere del qual vindran altres barbaritats inversemblants com ara que a un cambrer li caiga el menjar de la safata i els personatges, en comptes d'entrar en disputa, opten per menjar els queviures directament del sòl de terra. En poques paraules, la disputa sempre és inexistent.
 |
| Caràtula |
A pesar de tanta perfecció, el veïnat és conscient que hi ha un assassí solt que mantindrà a les tres pedretes els espectadors fins el final de la pel·lícula. Quant a l'educació dels xiquets, aquests estan tan consentits que uns entraran en ira cridant als pares -sense perdre la compostura- i un altre es convertirà en gos. El marrec que es converteix en gos desenvolupa l'habilitat d'agafar la pilota de beisbol que li llança el pare, ja que quan era humà no era capaç de fer-ho. Per tant, el pare prefereix el gos al fill. Una de les protagonistes no pot suportar tanta perfecció i en un atac d'epifania abandona la zona residencial arrancant-se els bràquets i sangnant tota la boca.
 |
| Un baló fa de fill i tothom ho accepta |
Aquestes són algunes idees que, tot i ser confessades, no desbudellen el film, el qual recomanem ja que el considerem una tasca estupenda. Hom la pot veure a FilmIn.
 |
| AvinentesA Elx ® |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada